Buscar

On estem?

c. Mossèn Jacint Verdaguer s/núm. (Castell de Cornellà)
08940 Cornellà de Llobregat
Tel. 93 474 51 35
Fax. 93 377 82 63
informacio@aj-cornella.cat

queferacornella

contacte online

>

Patrimoni històric

Columnes pre-romàniques (Segle X)

Les columnes que presideixen l’accés a l'edifici de l'Ajuntament, veritables joies de l'art pre-romànic català, van ser trobades en una reforma de l'any 1928. Tot indica que en el lloc on actualment està l'edifici consistorial s'hi va construir en el segle V una església primitiva que va fer les funcions de primer temple parroquial. Al segle X, la consolidació del nucli de poblament va motivar l'engrandiment de l'església primitiva.

En aquest moment s'afegiren les dues columnes que eren el suport de l'arc principal de l'església.  Els estudiosos de l’historia de l'art destaquen la similitud dels capitells amb altres monuments catalans de la mateixa època (potser eren artistes de la mateixa escola) i la influència de l'art del Califat de Còrdova. 

L'any 2009, durant una reforma de la plaça, es van descobrir els fonaments de l'absis, que actualment es poden veure just al davant de les columnes, a l'entrada de l'Ajuntament. Les recerques arqueològiques posteriors van permetre localitzar altres restes romanes i medievals a la vora.

Veure vídeo "Restes arqueològiques"
 
Veure vídeo "Patrimoni cultural"  
   

El Castell de Cornellà (Segle XI-XVII)

El document més antic que fa referència al Castell de Cornellà és de l'any 1204, possiblement feia les funcions de torre de defensa com moltes altres que flanquejaven el Llobregat. Perduda la seva funció militar, es va convertir en centre d'una gran propietat agrícola, i bona part de la seva configuració actual correspon a reformes realitzades durant el segle XVII sobre una base del període gòtic.

Va continuar tenint usos agrícoles fins ben entrat el segle XX. A l'any 2000 es va rehabilitar i acull actualment l'arxiu, una sala d'exposicions i diversos serveis municipals. Aquí podeu consultar amb més detall la seva història.

Les Masies

La productivitat de les terres del pla del Delta i la proximitat de Barcelona per col·locar els productes als mercats, van fer de la producció agrícola el motor de desenvolupament de la ciutat, des de l'època medieval fins a les darreries del segle XIX.

L'edifici característic de l'època és el mas, com a centre d'explotació agrària. Aquesta és la raó per la qual a Cornellà gran part dels edificis protegits són masos dispersos per tot el municipi.

Veure vídeo "Les masies de Cornellà"
   
Can Manso (Segle XVI - XVIII) 

Masia situada a la carretera del Mig, molt a prop del creuament amb la carretera vella del Prat, zona d'Almeda i llindant amb el terme municipal de l'Hospitalet. Aquesta masia, datada en el segle XVI, és la de més relleu de Cornellà donades les seves dimensions, majestuoses, i la seva configuració, amb un cos central de grans dimensions. Als laterals s'aixequen dos cossos més baixos i altres dos que formen les solanes, deixant una configuració de planta basilical de cinc naus.

Els seus propietaris van ser la família Femades, llinatge de pagesos, i posteriorment va ser adquirida per la família barcelonina dels Sabater. L'escut d'armes de la façana recorda que a principis del segle XIX fou propietat del general Josep Manso (heroi de la guerra de la Independència de 1808-14), el qual passava llargues temporades a Cornellà. 

 
   
Can Serra (Segle XVI - XVIII)

Antigament Can Famades. Masia que es troba a la carretera de l'Hospitalet, al final del terme municipal. L'edifici, d'aspecte senyorial amb planta quadrada i cobert a quatre aigües, data dels anys 1763-69 segons les inscripcions que hi ha al seu interior.

Actualment és coneguda com Can Serra per la instal·lació d'aquesta família de ceramistes.

 
Can Valhonrat (Segle XVII - XX)  

Situada al plaça de Francesc Macià, davant l'Ajuntament i l'església.

En el segle XVII el propietari del Castell edifica Can Vallhonrat per a residència familiar. L'edifici, de planta quadrada i cobert a quatre aigües, posa de manifest el seu ús residencial amb la vistosa estructura de la façana i els acabats del seu interior.

Les reformes i consolidació de l'edifici al 1986, amb la modificació de les golfes, va suposar la seva destinació com a edifici administratiu de l'Ajuntament. 

 
   
Rectoria de Santa Maria (Segle XVII - XX)  

Al passatge Mossèn Jaume Rafanell, darrera l'església de Santa Maria trobem "La Rectoria", que neix com a masia i ja se la coneix al segle XVI.

Al llarg del segle XVII es fan obres i s'instal·la la rectoria. L'edifici actual és fruit dels afegits i no té una tipologia definida. 

 
Can Trabal (Segle XVII - XVIII)

A la carretera d'Esplugues en direcció a Sant Boi, tot just davant d'un centre comercial. Aquesta masia, abans coneguda com Can Pato, apareix documentada al segle XIV encara que amb el nom de Mas Puig.

La part posterior, més baixa, és la més antiga. Al segle XVIII s'hi afegí la part davantera amb un cos format per dues plantes, amb golfes a la part central, més elevada respecte als laterals.

Els seus propietaris van ser la família Amat, llinatge de pagesos cornellanencs, poseïdors de les terres fins al límit amb el terme de Sant Joan Despí.

   
Can Maragall (Segle XVII - XVIII)

Masia situada entre la carretera d'Esplugues i el carrer del General Prim, en el centre del nucli urbà.

És una de les més antigues, hi ha documentació que parla d'un primer edifici construit al 1330, i la seva figura actual respon al caràcter senyorial de les edificacions residencials del segle XVIII. L'edifici, cobert a dues aigües i sense golfes ni graners, té un cos central de dues plantes-pis i baixos al qual posteriorment se li afegiren dos cossos laterals porticats.

El nom actual es deu a què la família del gran poeta Joan Maragall en va ser la propietària. 

   
Can Tirel (Segle XVII - XVIII)


Situada al costat de la via de la Renfe, al barri Fatjó, molt a prop de la via del ferrocarril.

Possiblement era una masoveria que depenia de Can Corts, avui desapareguda. Va ser reformada l'any 2009 i actualment és la seu de la Societat Musical La Unió.

 
Can Rissuenyo (Segle XVII - XVIII)  

Al carrer dels Pins o Pius XII, cantonada amb el carrer Lasarte.

Els seus origens són del segle XVIII, amb una façana amb estucs color ocre quasi desapareguts, obertures ovals en les golfes, ceràmica en el marc del cos central i les balustrades, detalls que donen un caràcter senyorial i culte a l'edificació. 

 
   

Palau de Can Mercader (Segle XIX) 

Situat al parc del mateix nom, a la carretera de l'Hospitalet, davant del barri d'Almeda.

Després d'entroncar l'antiga família Mercader amb la dels comtes de Bell·lloch, Joaquim de Mercader i Bell·lloch, va fer construir l'any 1865 aquest palau on hi havia l'antiga masia de Can Mercader. La construcció, de planta quadrangular amb torres octogonals als quatre costats, té l'aire dels palaus de l'època del romanticisme. La planta noble està formada per un conjunt de sales decorades amb estils molt diferenciats, però totes amb una recargada sumptuositat. Les seves col·leccions de pintures, ceràmiques, armes, porcellanes, aus dissecades, mobles, etc. atorguen a aquest edifici una importància especial. Des del 1995, després de sis fases de restauració, és museu públic de la ciutat. A més, a les seves sales, se celebren els matrimonis civils. 

 
Veure vídeo "Museu Palau Mercader"  
   

Torre de la Miranda (Segle XIX) 

 

Situada a l'avinguda Salvador Allende, al barri de Sant Ildefons. D'estil neo-mudèjar i planta hexagonal, la va fer construir Arnau de Mercader a finals del segle XIX com a mirador sobre la plana del Llobregat i per poder estudiar les aus. 

 

Estació de RENFE (Segle XIX) 

Edifici construït arran de la inauguració, l'any 1855, de la línia de ferrocarril Barcelona-Molins de Rei, perllongada dos anys després fins a Martorell.

Can Gaya (Segle XIX)

Can Gaya (carrer Rubió i Ors, 65) és un edifici senyorial construït el 1860, originàriament propietat de la familía Mas, la qual posseïa també la fàbrica situada just a l'altre costat del carrer i de la qual es conserva encara la façana. Actualment és la seu de la Guàrdia Urbana de Cornellà.

El Modernisme a Cornellà: el carrer Ametller (Inicis segle XX)

Cornellà, a diferència d'alguns municipis veïns, no posseeix obres modernistes de gran entitat (a excepció, potser, de la casa Camprubí) però presenta, en canvi, amb nombrosos exemples d'edificacions modestes on el repertori modernista aconsegueix superar i dignificar la simplicitat constructiva.

Un exemple característic són les senzilles cases, de planta i pis entre mitgeres, del carrer Ametller, edificades l'any 1900.

   

Altres edificis Modernistes (Primer terç segle XX)

Un edifici singular és can Masip (c/Menéndez pelayo, 10 - Pl. Ll. Companys). L'interès d'aquest edifici, del qual només es conserva la façana, adossada a un modern bloc de pisos, radica sobretot en la seva significació històrica. Va ser la seu de la Unió Social i després del Centre Catalanista "L'Avenç", entitat vinculada a la Unió Catalanista. Posteriorment va ser ocupat per l'empresa Mobles Masip.

A la rambla Anselm Clavé, hi ha alguns edificis d'estil modernista, el més representatiu dels quals correspon al núm. 18, obra del 1913.

   

Casa Camprubí (1927) 

 

Als afores de la ciutat, a la carretera de sant Joan Despí, podem contemplar l'edifici més emblemàtic del modernisme a Cornellà.

La casa Camprubí, obra del conegut arquitecte Josep Maria Jujol, va ser construïda l'any 1927 per encàrrec de Cebrià Camprubi i Nadal.

Edificis noucentistes (Anys vint)

 

El Noucentisme neix com un moviment de reacció contra els 'excessos' modernistes i proclama un retorn als valors de l'arquitectura clàssica (inspirada sobretot en el renaixement italià): ordre, mesura, serenitat, harmonia. Enfront de l'originalitat i l'espontaneïtat del modernisme, entesos com elements aliens a la tradició autòctona. A Cornellà podem trobar alguns interessants exemples com l'edifici núm. 12 al carrer Ametller, i els edificis d'habitatge unifamiliar tipus senyorial del carrer Verge de Montserrat, 22 i plaça dels Enamorats, 5.

   

Familiar Cinema Titan (1926)

 

Al carrer Rubió i Ors cantonada amb Verge de Montserrat trobem l'edifici, actualment convertit en biblioteca pública, que va ser construït el 1926 segons el projecte de l'arquitecte municipal Marín Espinosa.

La seva torre circular (pinacle), de vint metres d'alçada, mostra la seva clara vinculació al Noucentisme.  

La fàbrica Fontanals i Suris (1897 - 1913) 

 

Al costat de la carretera de Sant Joan Despí. La fàbrica Fontanals i Suris, una de les més importants del sector tèxtil local, va ser construida l'any 1897 (amb el nom de Sala y Cía.), recollint l'empremta estètica del primer modernisme, a base de maó vist, ferro i vidre. La fàbrica va deixar de funcionar als anys seixanta. 

Actualment, i després d'una important reforma finalitzada l'any 2007, acull el Citilab Cornellà.

 
   

Central de Bombeig d'Aigües de Barcelona (1903 - 1907)

 

Aquestes instal.lacions, de l'any 1907 i situades als Quatre Camins, són obra de l'arquitecte Josep Amargós. Comprenen l'edifici pròpiament dit, la xemeneia de 35 metres d'alçada i els pous d'extracció d'aigua situats dins d'un extens parc que constitueix l'element integrador de les instal·lacions.

L'edifici, construït en maó vist i segons els cànons modernistes, consta de tres naus completament lliures. Dins la sala principal es conserven, en perfecte estat, els primers models de les màquines a vapor que impulsaven l'aigua per al subministrament de Barcelona.

Actualment, i després d'una important reforma, és la seu del Museu Agbar de les Aigües.

   

La fàbrica Bagaria (1850 - 1920) 

 

Situada a la carretera d'Esplugues, aquesta fàbrica tèxtil fou construïda per l'arquitecte Modest Feu i Estrada l'any 1920.

És molt interessant, dins de l'arquitectura industrial de la Catalunya modernista, el conjunt format per la torre-habitatge amb un acurat treball de maó vist. 

 
   

La fàbrica i la colònia Rosés (1850 - 1920) 

 

Situada al sector Millars, al final del passatge Rius i Taulet, entre l'Escola de Formació Professional i el Reial Canal de la Infanta. El conjunt residencial va ser promogut per la societat tèxtil Rosés el 1851.

Els habitatges, disposats en filera, tenen planta baixa, pis i petits patis. Són un exemple únic a Cornellà de les colònies obreres del segle XIX. 

 
Veure vídeo "Patrimoni industrial"  
   

Església de Santa Maria (1940) 

 

L'antiga església de Cornellà va ser destruïda en part en la guerra civil i acabada de dinamitar al 1939 per construir-hi la nova.

Al 1940 es col·locava la primera pedra de la nova església, que fou beneïda el maig de 1948, tot i que el campanar no va ser enllestit fins el 1953. 

 
   

Homenatge a Miró (1993)

 

Obra de l'escultor Ricard Vaccaro. Va ser premi de l'ACAC aquell mateix any. Utilitza l'acer com a material bàsic, medeix 20x50 metres i pesa unes 60 tones. Per l'originalitat de la seva composició, les seves grans dimensions i el seu privilegiat emplaçament, s'ha convertit en un dels signes identificatius de Cornellà.

Segons ha explicat el seu autor, l'escultura recorda un far per tal com Joan Miró va ser una guia per a l'art del segle XX. Els quatre cables que uneixen els dos elements simbolitzen la catalanitat de Miró i creen la il·lusió d'una piràmide invertida. L'anella que la corona li proporciona lleugeresa.

Homenatge a Miró
   

Parc Esportiu Llobregat (2006)

 

El prestigiós arquitecte portuguès Álvaro Siza és el creador d'aquest singular edifici amb més de 40.000 metres quadrats de superfície. Es tracta d'un equipament intel·ligent, de gran versatilitat i on es barreja el disseny i la funcionalitat en un mateix espai.

Amb la posada en marxa del Parc Esportiu Llobregat, el 9 de gener de 2006, es va fer realitat una important aposta de l'Ajuntament de Cornellà per dotar a la ciutat d'un gran complex esportiu, multidisciplinar i de caràcter públic.

 

 Parc Esportiu Llobregat

© Ajuntament de Cornellà de Llobregat | CIF: P0807200A | Plaça de l'Església, 1 | 08940 Cornellà de Llobregat | Tel.: 933 770 212 | informacio@aj-cornella.cat
45422 visites | Un/una usuari/a conectado/a | carregat en  seg.